Feb
16
Sublim. S’entén o no s’entén, es viu o no es viu. No té més explicacions.
DECONSTRUINT-ME
Deconstruir és demostrar que qualsevol text, en tant que text, conté irreconciliables i contradictoris significats; que sempre hi ha més d'una interpretació i que cap d'elles és millor que l'anterior; que la relació entre aquestes interpretacions és inextricable; que la seva compatibilitat és irreductible; que no és pot arribar a res semblant a un "punt de vista cert". És demostrar que no fa falta desmuntar el text perquè ell ja es desmunta tot sol, que allà on semblava haver-hi quelcom sòlid no hi ha més que aire i pols. I com sabreu, estimats companys, nosaltres no som més que textos...
- Per preguntar-me /
- Comentaris /
- RSS /
- Archive
Posts tagged Romanticisme
Jan
30
Sombra i foscor. La nit anterior al Diluvi - William Turner
Monjo a la riba del mar - Caspar David Friedrich
Tres fines línies separen els tres grans regnes: terra, mar i cel. Enmig d’elles, situat a la terra i mirant al cel, està l’home anestesiat per la immensitat que s’eleva davant seu. On ha quedat el temps en que ell era l’amo i senyor del món? On se n’ha anat aquella divinitat que l’havia fet a imatge i semblança seva i que ara el deixa desemperat en la soledat de l’existència com qui renega del seu animal de companyia? L’univers és massa per a ell tot sol! La immensitat li causa l’anyorança dels temps en que ell era immens, li provoca l’angoixa del buit, de saber que no hi ha res ulterior, de saber que s’ha de suportar en cada instant. L’antiga grandesa, com un boomerang, li torna en forma d’asfixia, d’insignificància, de soledat i nihilisme i ni tan sols els seus pensaments, asfixiats pel soroll de les onades al picar la costa, el poden ara reconfortar. Vam baixar a l’infern de Dant, vam pactar amb el diable i ara tot, en el millor dels casos, és una comèdia divina. Què està fent doncs el monjo? Està celebrant la última gran cerimònia religiosa: la de la segona expulsió del paradís, la cerimònia de l’autoexpulsió, de l’enterrament de Déu i de l’abandonament de l’home a la seva sort. La consciència de l’escisió entre l’home i la Naturalesa es fa, en el Romanticisme, quelcom absolutament irreparable, saben que, tràgicament, hi ha quelcom que mai podran recuperar…
