DECONSTRUINT-ME

Deconstruir és demostrar que qualsevol text, en tant que text, conté irreconciliables i contradictoris significats; que sempre hi ha més d'una interpretació i que cap d'elles és millor que l'anterior; que la relació entre aquestes interpretacions és inextricable; que la seva compatibilitat és irreductible; que no és pot arribar a res semblant a un "punt de vista cert". És demostrar que no fa falta desmuntar el text perquè ell ja es desmunta tot sol, que allà on semblava haver-hi quelcom sòlid no hi ha més que aire i pols. I com sabreu, estimats companys, nosaltres no som més que textos...

Mar 11

Queneau

Llegeixo un poema. Molt bé. Perfecte. Però quanta gent llegirà també aquest poema? Quina exclusivitat hi tinc? Cap. No hi ha cap poema meu d’entre els que no són meus. Senzillament l’autor ens els deixa allà, gravats en el paper, immutables, per a adorar-los o  detestar-los, però sigui com sigui, per a no canviar-los. Una cosa semblant a això, un intent d’intentar trencar amb aquest abisme radical entre l’escriptor i el lector, deuria ser el que va motivar a Raymond Queneau a escriure el 1961 la seva obra Cent mil milions de poemes.

Allà Queneau escribí deu sonets els versos del qual són completament intercambiables en les seves posicions. Així, mitjançant un sistema de llengüetes (foto) cada un dels lectors podia construir el seu propi poema a partir de 14 versos ja establerts. Pot semblar una tonteria, però mirat des d’un punt de vista matemàtic estem parlant que hi ha, en l’obra, 10 “poemes” elevat a la 14, és a dir, 100.000.000.000.000 de poemes en potència. Si llavors pensem que tardant 45 segons en llegir cada poema, 15 segons en “crear” el nou poema i que estem llegint 8 hores al dia durant 200 dies a l’any tardaríem una mica més d’un milió de segles en acabar-nos l’obra i, llegint durant tot el dia, 365 dies a l’any acabaríem aproximadament en 190.258.751 anys -no he tingut en compte els anys de traspàs. Això fa que el llibre de Queneau es converteixi en el llibre més llarg mai publicat i segurament -pel tema d’aquestes llengüetes- en un dels de més difícil lectura.

Però tranquils, no desespereu intentant trobar una edició d’aquesta raríssima i quasi introbable obra, com en tantes coses -no en tot, eh!?- les noves tecnologies han sortit en la nostra defensa i han aparegut pàgines web on les primes llengüetes de paper s’han substituït per les més cotidianes “llengüetes virtuals” i, ara, cadascú de nosaltres pot composar el seu propi sonet en francès ¡¡i amb una rima perfecta!!. Podrem tenir, a més, la seguretat quasi absoluta -tampoc al 100%- que el poema que composem serà una obra totalment original.

Doncs ja sabeu! A composar sonets originals en francès per poder lluir del vostre enginy poètic! I per a qui no els hi agradi tant el francès us deixo aquesta pàgina on a més tens la possibilitat de composar amb la traducció anglesa per poder semblar així un Baudelaire i un T.S. Eliot a la vegada!

http://www.bevrowe.info/Queneau/QueneauRandom_v4.html

PD: Foto de les llengüetes: