DECONSTRUINT-ME

Deconstruir és demostrar que qualsevol text, en tant que text, conté irreconciliables i contradictoris significats; que sempre hi ha més d'una interpretació i que cap d'elles és millor que l'anterior; que la relació entre aquestes interpretacions és inextricable; que la seva compatibilitat és irreductible; que no és pot arribar a res semblant a un "punt de vista cert". És demostrar que no fa falta desmuntar el text perquè ell ja es desmunta tot sol, que allà on semblava haver-hi quelcom sòlid no hi ha més que aire i pols. I com sabreu, estimats companys, nosaltres no som més que textos...

Feb 4

Passa i passa el temps; desitjaries que s’aturés algunes vegades, d’altres que passés ràpidament però, ell, indiferent, passa i passa inexorable. On han quedat aquells records? Qui els guardarà quan el temps o la mort ens els fagin oblidar? On han quedat els diumenges assoleiats, els sucs de taronja, els genolls pelats? Què va passar amb aquella reforma que vam decidir mai fer? No es va construir mai aquella piscina que tant vam anhelar? I tu, que mai et vaig dir res, no vas ser la meva amant? On han anat totes les vides que vaig viure en somnis? Foren tots els meus records en va? Ho fou aquell petó, aquella tarda a la platja, aquell perfum? T’oblidaré i et perdràs en el temps, en la infinitat de l’univers i els milenis? Voldries preguntar-li tot això al temps, però ell, ocupat en passar i passar, no té temps per respondre’t.