DECONSTRUINT-ME

Deconstruir és demostrar que qualsevol text, en tant que text, conté irreconciliables i contradictoris significats; que sempre hi ha més d'una interpretació i que cap d'elles és millor que l'anterior; que la relació entre aquestes interpretacions és inextricable; que la seva compatibilitat és irreductible; que no és pot arribar a res semblant a un "punt de vista cert". És demostrar que no fa falta desmuntar el text perquè ell ja es desmunta tot sol, que allà on semblava haver-hi quelcom sòlid no hi ha més que aire i pols. I com sabreu, estimats companys, nosaltres no som més que textos...

Feb 2

Promesa de Gide

Vaig prometre que quan trobés alguna altre llibreta amb “notes” sobre André Gide, les posaria. En deixo 4, aquest cop sí destriades entre moltes:

Les obres més belles dels homes són obstinadament doloroses.

Però crec que hi ha un punt per a l’amor, un únic punt, i que més tard l’ànima -ai!- intenta ultrapassar-lo en va; que l’esforç que fa per ressucitar la seva felicitat la consumeix, que res no obstaculitza l’amor com el record de l’amor. Per desgràcia em recordo d’aquella nit.

Lleis de la imitació: jo en dic lleis de la por. Tenim por de trobar-nos sols, i no ens trobem en absolut. Aquesta agorafòbia moral em resultava odiosa: és la pitjor covardia de totes.

De les mil formes de vida cadascú només en pot conèixer una. Envejar la felicitat dels altres és una bogeria; no podem aprofitar-la nosaltres. La felicitat no ha de ser confeccionada sinó a mida.